Entrevista al Gerard Roig Garcia, entrenador del Benjamí D i jugador del Juvenil A. En aquesta nova entrevista tenim davant el que es coneix com un «One club men», el Gerard Roig, una persona compromesa amb el Club des de sempre, que ha passat per totes les categories i que ha tancat el cercle ja que actualment ja no només és jugador sinó que també fa les tasques d’entrenador. Hola Gerard, gràcies per acceptar l’entrevista del Club Esportiu Pla d’Urgell. Ens pots explicar una mica qui ets, d’on ets, i a què et dediques? Hola, gràcies al Club per fer-me aquesta entrevista i pensar amb mi. Actualment tinc 19 anys i visc a Golmés. En aquests moments estic estudiant el cicle d'esports anomenat CAFEMN a Mollerussa, que es un cicle mitjà d'activitats fisicoesportives. Vas començar de ben petit al Club Esportiu Pla d’Urgell oi? Sí, sí, tenia 4 anys i en aquells moments no hi havia debutants encara i vaig començar amb els prebenjamins, sent el més petit de tots. En aquest moment puc dir que soc el jugador que porta més anys al Club. Així doncs, no has jugat en cap altre equip i això que d’opcions segur que no te n’han faltat. Com és que no t’has deixat seduir pels cants de sirena que venen de fora? Sempre he estat vinculat en aquest club, tant de jugador com d'entrenador. M'han contactat de varis clubs però aquí sempre he estat a gust amb els companys, entrenadors i coordinació. Sempre m'he sentit com a casa. Com ha canviat el Club des de que tu vas començar de ben petit fins ara que ja formes part de l’equip tècnic? Ha passat molt de temps, i moltes coses han canviat, per exemple en la manera d'entrenar, ara es demana molta possessió de pilota, anys endarrere quasi tot era entrenaments físics. També els camps han millorat força ja que abans gairebé eren tots de terra, pràcticament sense gespa. Com a entrenador, com valores l’aposta que fa el Club pels entrenadors i entrenadores de la casa? Penso que es el millor que es pot fer, apostar per "gent de casa", que han estat vinculats al club. Avui dia falten entrenadors qualificats i si es dona l'oportunitat als joves es pot treure un molt bon rendiment. Valora globalment la temporada del Benjamí D fins a l’aturada pel Covid 19. Aquesta temporada ha estat curta, es una llàstima ja que anàvem bastant be a la classificació. Es un equip competitiu, amb moltes ganes i amb molta il·lusió. Crec que si tot hagués anat bé estaríem a les primeres posicions. Els pares i mares han estat molt entregats amb l'equip i el projecte, això ajuda molt i et facilita les coses. Quin és el teu millor record o records com a jugador del CE Pla d’Urgell? El més important va ser quan vam anar a competir contra l'escola del FC Barcelona, vam fer una sortida de club amb varis autocars plens de jugadors, pares i família. Recordo que aquell partit el vam perdre però vaig marcar un gol i penso que va ser el mes important que havia fet mai. També cal destacar les sortides que vam fer a camps com el de l'Espanyol, el Nàstic de Tarragona... Tinc molt bon record també dels torneigs de Setmana Santa a Cambrils i Salou I el pitjor? Va ser la temporada passada, quan em vaig lesionar dels lligaments creuats del genoll al camp del Linyola, va ser al mes de març en un partit de lliga, hem van operar dos mesos després a la mutualitat de la FCF. Des de llavors porto sense competir, no m'havia lesionat mai d'aquesta manera. Per sort ja fa aproximadament dos mesos que tinc l'alta mèdica i estic entrenant amb l'equip juvenil. Tens una família molt implicada amb el Club. El teu pare i la teva germana també hi estan vinculats oi? Sí, la meva germana està jugant a la categoria femení des de que el club va apostar per aquest projecte i el meu pare es membre de la junta des de dels inicis. I per acabar, de cara al futur què? Tornaràs a entrenar a futbol base? M'agradaria continuar vinculat al mon de l'esport i seguir jugant a futbol la temporada vinent. Des de l'any passat a més, tinc el nivell 2 d'entrenador i la meva intenció es seguir entrenant al futbol base del Club Esportiu Pla d’Urgell. Podeu seguir el Gerard a través del seu Instagram: @gerard_roig68 Moltes gràcies Gerard, ha estat un plaer! Equip de Coordinació, CE Pla d’Urgell
Des del Club seguim treballant per oferir alternatives a tota la nostra massa social. Per això, després de l’entrevista amb el Roger Renyer, ara fem el pas a una persona vinculada al Club durant molts anys, l’Enric Eroles, que actualment està desvinculat del món de les banquetes de futbol base. Hola Enric, gràcies per acceptar l’entrevista del Club Esportiu Pla d’Urgell. Ens pots explicar una mica qui ets, d’on ets, i a què et dediques? R: Hola, en primer lloc agrair-vos l’oportunitat de fer aquesta entrevista. La veritat és que em fa especial il·lusió retrobar-me amb vosaltres després d’un temps fora de les banquetes ja que per mi el CEPU sempre ha estat un club especial. Pels que no em coneixeu, tinc 31 anys, sóc veí del Poal i un apassionat al món del futbol i de l’esport en general. Actualment exentrenador del CFJ Mollerussa i del CE Pla d’Urgell, gaudeixo de la meva família i de l’esport des d’un altra perspectiva. Em dedico al món de les finances i durant el meu temps lliure practico el running i el futbol sala. Durant quants anys vas ser entrenador al CE Pla d’Urgell? Tenies alguna experiència prèvia com a jugador? I com a entrenador? R: Vaig començar com a jugador de futbol base federat a l’equip infantil del Poal que es va crear amb nens de Bellvís, Els Arcs i El Poal. En aquell moment el CEPU encara no existia i pocs pobles tenien capacitat de crear un club que tingués varies categories. Posteriorment vaig acabar el futbol base al CFJ Mollerussa, club on vaig iniciar la meva experiència com a entrenador. Posteriorment, vaig arribar al CEPU on vaig estar entrenant durant 8 temporades. El club i la família que l’envolta sempre em va tractar d’una forma especial i la veritat es que no em va fer falta gaire temps per veure que aquest club es únic en tots els sentits. Com ha canviat el CE Pla d’Urgell des de la 1a temporada en la que tu en vas formar part? R: Recordo que quan vaig arribar el club encara estava en fase de creació, costava tenir equip a totes les categories i sempre teníem problemes amb els equips que intentaven “pescar” alguns jugadors de nostre club. En pocs anys, la bona feina feta per part de la directiva, cos tècnic i la implicació incondicional de molts pares van fer que aquest club creixés de tal forma que durant el meu últim any ja teníem més d’un equip per categoria. Quan mires endarrere, també veus que el nivell organitzatiu i d’entrenaments no tenia res a veure amb el que em vaig trobar al principi, ja que al mateix temps que el club creixia, també ho feia a passes agegantades la qualitat de l’educació futbolística i humana d’aquest club. Ara que no hi estàs implicat, com veus el futbol base avui en dia? R: Crec que s’ha perdut una mica l’essència principal del futbol base. Abans, dins del rigor i la serietat es fomentava una competició sana, amb el màxim treball i esforç, però teníem clar que el futbol era un joc que aportava valors molt positius a cada nen o nena. Ara, penso que s’està orientant massa el treball a la competició i a un futur poc realista, que ens fa perdre de vista que es el que realment vol un nen, que no es més que gaudir d’aquest esport amb els seus amics. Tot això penso que també va molt relacionat a la forma com s’està digitalitzant el món del futbol. Per exemple, no trobo que sigui d’ajuda disposar de classificacions i taules de golejadors en algunes categories... Quin és el teu millor record com a entrenador del CE Pla d’Urgell? R: Són molts anys al club i podria explicar-vos multitud de bons records i moments viscuts. Particularment, em quedo amb els petits moments en que els nens et demostraven que t’apreciaven dins i fora del camp. I el pitjor? R: El moment que vaig decidir deixar el club. No va ser fàcil, però en aquell moment no podia compaginar la meva vida personal amb la d’entrenador. Enric, sabem que ets una persona molt activa. En quin projecte esportiu estàs involucrat actualment? R: Ara mateix estic dins el món del futbol sala. Fa 3 temporades que ens vam animar amb un grup d’amics i vam fundar l’AE El Poal. Ara mateix estem gaudint d’aquest esport com a jugadors i cos tècnic, ja que del Club en soc el President. I per acabar, de cara al futur què? Tornaràs a entrenar a futbol base? R: Fa pocs mesos que m’he endinsat en el fascinant món de la paternitat. Espero que en pocs anys el Nel, el meu fill, s’aficioni al món del futbol, i com no, vesteixi la camiseta del nostre club i gaudeixi d’aquest esport com ho he fet jo. D’altra banda, no descarto tornar a entrenar al CEPU ja que m’apassiona fer-ho i més en aquest club, tot i que deixarem que tot vagi fent el seu camí i veurem si tard o d’hora puc tornar amb vosaltres. Podeu seguir l’Enric a través del seu Instagram: @enrikpoal89 Moltes gràcies Enric, ha estat un plaer! Equip de Coordinació, CE Pla d’Urgell