Alejandro Tolsà Ferrero (Vilxes al món del futbol) és una persona lligada a la nostra Escola des de fa anys, si bé ha estat uns anys fora de la mateixa. Però el seu retorn la temporada 18/19 per a fer-se càrrec de l’Infantil B que va aconseguir l’ascens, l’ha fet fonamental dins de l’esquema esportiu de la FEBO.

Tant és així, que enguany té la complicada tasca de Coordinar tot el Futbol-11 de la nostra Escola, una feina que estes darreres setmanes s’ha multiplicat per mil. I volem que ens conte de primera ma com està vivint-ho.

Alex, gran treball el que estàs fent de cara a la temporada 2020/2021...

La veritat és que el projecte ha canviat amb l’entrada de persones de futbol com Pascual i Mullor, i a més sembla que M.A. Molina tornarà a l’Escola, i a la fi el que es vol és un projecte on Ontinyent torne a ser un referent pels xiquets. Per això volem tornar a portar a l’Escola on es mereix, que és a les cotes més altes del futbol regional, buscant abastar el futbol autonòmic, que pense que és on Ontinyent ha d’estar present.

Ja que els has mencionat, com és treballar amb Pascual Donat i Miguel Angel Mullor?

Doncs he de dir-te que és un professionalisme i una experiència al·lucinant. Qualsevol decisió que prens sempre està assessorada i recolzada pels màxims professionals del futbol a la comarca, que van a fer que l’Escola cresca sense cap dubte.

Després del teu pas com a entrenador, penses que és més complicat la tasca de Coordinador que la d’entrenador?

Home, a mi el que m’agrada és entrenar. Jo sóc el que m’agrada gestionar els meus jugadors, el meu vestuari i fer-los competir i gaudir del futbol. Les meues circumstàncies personals no em permetien dedicar-li unes hores exclusives a entrenar, i per això m’he centrat en fer la coordinació que em van presentar entre Molina, Mullor i Pascual. Òbviament és algo totalment diferent, ja que has de mostrar el projecte a molts pares i xiquets amb els que estàs en contacte, però és reconfortant vorer com s’il·lusionen per incorporar-se a l’Escola, el que a la fi és exitós per a mi.

Qué és més complicat: buscar entrenadors o jugadors?

Enguany és molt senzill, ja que simplement és contar-los el canvi que està havent en l’Escola i a la fi, tant xiquets com pares i entrenadors volen vindre, ja que és un projecte atractiu amb un important bot de qualitat. De fet hem trobat molts entrenadors que abans estaven a l’Escola als que hem pogut repescar ja que el projecte els ha agradat moltíssim, el que ajuda a augmentar el nivell de la mateixa.

Tu coneixes l’Escola de fa molts anys. Quin nivell li veus respecte anys enrere?

Si que és cert que la situació del futbol a Ontinyent per diversificar Clubs va causar certa inquietud a nivell tant institucional com de xiquets; però pense que després de la unificació que està havent ara, jo crec que l’Escola tornarà molt prompte al nivell que n’hi havia fa vuit anys, on era referent a la Comarca. Està clar que la competència per la zona ha augmentat, com per exemple en ciutats com Xàtiva o Alcoi, que tenen Escoles referència a la nostra Comunitat, però nosaltres tenim el nostre espai, ja que som històrics en tindre una gran Escola i anem a recuperar-la.

Un misteri a resoldre: els equips en futbol-8 solen quedar campions any si any també, però en donar el bot al futbol-11 patim molt. Perquè?

Pense que el problema està en que no tenim una línia a seguir ben definida. Sí que és cert que els xiquets venen motivats per que tenim un històric molt important en el futbol-8, però també he de dir que ens faltava al futbol-11 una fulla de ruta ben definida perquè quan els xiquets passen a esta modalitat, sàpiguen els que els espera en estos equips. L’any passat vam salvar totes les categories, inclòs ascendint el Cadet A, i ara l’estructura torna a estar ben definida al futbol-11 i tenen el camí ben marcat. Sabem que cada escaló que passen tindran un equip competitiu on jugar, i jo pense que fins a l’amateur anem a tenir tots els escalons necessaris perquè el xiquet puga gaudir i competir del  futbol i sobretot aprendre.