OK

Este sitio web utiliza cookies para garantizar que usted tenga la mejor experiencia usuario. Si continúa navegando, está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y nuestra Política de cookies

Cabecera ONTINYENT

Guanyar amb humiltat és la millor de les victòries, FEM ESCOLA, FORMEM PERSONES

Julio Villa: " pense que este any va a ser el nostre"


Este proper dissabte, a partir de les 9:30 del matí, la Puríssima acollirà un d’eixos partits que s’espera que siguin “d’alt voltatge”, ja que està en joc el liderat del grup 3 del futbol femení a la seua categoria benjamí/aleví.

Com a prèvia d’este partidàs, hem tingut la possibilitat de mantindré una entrevista amb el seu entrenador Julio Villa, qui compleix el segon any al front de la base del futbol femení a la FEBO, al que hi ha que afegir-li una altra temporada sota l’escut de l’Ontinyent CF Femení.

Julio, perquè tries el futbol femení, i a més a més de base?

Doncs no és pel lema que té l’actual regidor d’esports de l’Ajuntament, sinó que jo el que buscava era altra experiència diferent a la que duia, ja que estava durant 10 anys a l’esport escolar, concretament al CEIP Martínez Valls. Aleshores m’oferiren esta opció, i no vaig dubtar ni un sols segon. He de dir que l’experiència és molt bonica, i ho tinc clar que no la canviaria per res del món.

Quin fou el motiu pel que abandonares l’esport escolar, per involucrar-te en el món federat?

La raó principal és la falta de continuïtat que n’hi ha a les escoles, on és difícil enllaçar quatre o cinc setmanes de competició ininterrompuda. Jo buscava algo amb més seguida, algo que no s’aturés tantes vegades, ja que entrenar és una cosa que m’agrada molt i ho volia per a totes les setmanes.

Tries tu a les jugadores, o són elles les que s’apropen a la FEBO, ja que són l’equip més menut en fèmines?

La cosa funciona de tal forma que quan les jugadores apleguen a 6é, passen a l’equip cadet/infantil; i aleshores sempre i quan no vinguin elles, has de buscar en les escoles o desplaçar-te a les localitats veïnes per trobar les vacants que han passat de categoria. Enguany per exemple tenim a una jugadora de Cocentaina a la que anàrem a buscar (Emma Pascual). Pensa que som l’única escola de futbol femení que hi ha a la Vall d’Albaida, i que als voltants sols existeix la de Xàtiva i Alzira.

En quin entrenador se sent identificat Julio Villa?

En Pep Guardiola (no dubta ni un segon en afirmar-ho). I soc incondicional d’ell per la manera que té de fer jugar l’equip, independentment d’on estiga. Jo ja el seguia quan entrenava al Barça, i ara per exemple quan veig els partits del Manchester City, em done conter que no juga igual, ja que s’adapta als jugadors que té, que és una de les virtuts dels grans entrenadors.

Villa és més d’entrenaments, o de dirigir els encontres?

Home, dirigir un partit és molt bonic. De fet s’entrena per a poder jugar el partit. Ara quan veus a les xiquetes jugar contra el València o el Llevant, t’entra un cert nerviosisme fins i tot a mi mateix. Si em dones a escollir, em quede amb dirigir un partit, ja que l’entrenament va encaminat a jugar un partit el cap de setmana. Els entrenes durant la setmana, malgrat ser amb diferents exercicis, són una rutina, mentre que d’un partit és diferent: quedem abans, es canvien totes juntes...

Quina sensació notes amb les xiquetes

T’ho dic clar, les xavales són molt més disciplinades que els xics, però del cel a la terra. Si una cosa és blanca, no hi ha cap contrarietat, a l’igual que si és negra; mentre que en els xavals sempre n’hi ha algú que remuga qualsevol decisió. En elles si fan el que jo les dic, i després les coses no eixen conforme l’esperàvem, la culpa sempre serà meua, ja que elles han fet el que jo les he dit (i sempre és així). Són superdisciplinades, un 10 en educació.

Què intentes transmetre a les teues jugadores?

Valors i educació sobretot: tant si es guanya com si es perd, s’ha d’esser educat i saludar el rival. Jo soc molt detallista en eixes cosetes.

Quin és el vostre objectiu pel que haveu de lluitar en esta temporada?

Enguany, en l’equip que tenim, estem capacitades per a ser primeres. Després d’haver fet l’scouting a la resta d’equips (i sense sobrevalorar-me a mi mateix), pense que este any va a ser el nostre. Per ara l’única entropessada fou a casa del València, on després d’anar 2-4 quan restaven 5’, acabarem cedint un empat a quatre gols. Estic convençut que podem lluitar per ser campiones, sempre i quan les jugadores vulguin. Pensa que rebem esta setmana el Llevant, que va líder a tant sols dos punts de nosaltres, pel que si les guanyem, s’auparem al primer lloc de la classificació. Però no vullguera deixar a banda l’Alzira en la lluita pels primers llocs, ja que a nosaltres ens costà molt el poder derrotar-les.

 

 

 


Comparte en: