OK

Aquest lloc web fa servir cookies per garantir que tingueu la millor experiència usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra Política de cookies

<%=Club.Nombre %>

Notícies

‘INSISTÈNCIA SENSE PREMI’ La història es torna a repetir. Els visitants van fer un gran partit a Terrassa, però cauen per la mínima. Partit dur el que enfrontaria als blaus contra un equip que no coneixia la derrota al seu camp a la temporada actual. S’esperava un enfrontament disputat degut a les dimensions del camp i a l’estil de joc dels locals. A la primera jugada de partit, Sergio no arribaria a controlar per poc una pilota dins de l’àrea que el deixava sol davant del porter. Cap dels dos equips dominaria el joc i intercanviarien ocasions sense gaire perill. Contreras realitzaria una gran jugada per la banda però al definir sortiria molt desviat de la porteria local. En una acció molt desafortunada a la mitja hora de joc, Huertas es colpejaria contra una tanca lateral i hauria de marxar substituït per donar lloc a Genís. Pocs minuts abans d’acabar la primera meitat s’avançarien els locals en una acció molt discutida per un possible fora de joc en el moment del remat. Amb aquest marcador arribaríem al descans. A la represa es veuria a un Igualada més vertical i amb la clara intenció d’empatar el partit. Per l’altra banda, es veuria a un San Cristóbal molt més replegat que als primers 45 minuts. Els visitants tindrien les ocasions més clares al principi, sobretot en un remat de cap de Genís a l’àrea petita que sortiria fora per ben poc. Els blaus seguirien atacant la porteria local amb bones aproximacions però sense fortuna en el remat final. Als últims minuts els visitants tindrien varies ocasions d’empatar amb accions a pilota parada però no arribarien a rematar cap amb claredat. La setmana vinent, els igualadins rebran al Santfeliuenc en un duel directe per tancar la primera fase de competició.

‘PENALITZADES PER LES ERRADES’ Bones sensacions i poc encert de les blaves que tornen a Igualada sense el merescut premi. Les igualadines viatjaven a terres aragoneses, després de tres jornades sense aconseguir la victòria. Davant es trobarien a un equip jove que, es trobava a tan sols un punt de les catalanes. Un duel directe a domicili, que podria decantar quines serien les aspiracions de cara al que resta de temporada. Tot i la bona entrada en el partit, les locals es van avançar després d’una errada, en el llançament d’una falta lateral. El duel es posava en contra ben aviat, però l’equip va reaccionar de la millor manera, generant ocasions a favor. Així va ser com Mar va aconseguir igualar el marcador, abans del descans, en un magistral llançament de falta directa. L’equip ha sigut capaç de controlar el partit i creure en les seves possibilitats, arribant al descans amb l’igualada. A la represa, seguia aquest petit domini, a partir del joc, però en un gran contracop de les locals, el filial aragonès es va tornar a avançar al lluminós. Un cop molt dur, que no va fer defallir a les blaves. No obstant, en una badada defensiva, el Zaragoza CFF va ser capaç d’ampliar distàncies. Les jugadores de Cubí van seguir remant, aconseguint el segon gol i tenint possibilitats per empatar el partit. Diumenge vinent, les blaves rebran al Sant Gabriel, conjunt de la zona alta de la classificació.

‘APÀTIQUES’ Partit espès de les blaves, que es veuen empatades, després d’una segona part on han patit molt defensivament. Les igualadines rebien al penúltim classificat de la lliga amb la intenció de tornar al camí de la victòria. Les jugadores de Cubí es volien fer fortes a Les Comes. El començament del duel va ser molt trepidant, amb una ocasió clara per cada equip, que les porteres van malbaratar. Des d’aquell moment, l’enfrontament va agafar un altre caire. Moltes interrupcions, que provocaven que el conjunt blau no es trobés còmode sobre el terreny de joc. Anaven passant els minuts i l’equip no era capaç de generar perill. No va ser fins al minut 38, quan després d’una bona jugada blava, Marina va definir a la perfecció per obrir la llauna. Va ser el punt d’inflexió perquè arribessin oportunitats claríssimes de l’Igualada, que Pauli i Bernadí, no van saber aprofitar. S’arribava al descans amb la sensació, que el partit havia quedat sentenciat. Calia rematar-ho a la segona part. A la represa, el panorama va canviar dràsticament. Les visitants van ser més intenses i van dominar el joc, disposant d’arribades molt clares per poder empatar, però la defensa blava resistia. Amb el pas dels minuts, les visitants anaven guanyant encara més terreny i, finalment, al minut 74, les del Baix Llobregat van acabar fent l’empat. En els darrers instants de l’enfrontament, les igualadines van tenir tímides ocasions, que no van acabar concretant-se. La setmana vinent, les blaves viatjaran fins a Saragossa, per veure’s les cares davant un equip de la zona mitja de la classificació.

MÉS NO ES POT FER Els blaus empaten un partit a casa, després de disposar de nombroses ocasions de gol. Duel a vida o mort, el que es disputava a Les Comes. L’Igualada rebia al cuer del grup amb la necessitat de sumar punts. Davant una Montañesa amb canvi d’entrenador, que volia sortir de l’última posició. El partit començaria amb molt respecte per part dels dos equips, però amb gran verticalitat blava. Poc a poc els locals s’aproximaven més a l’àrea rival fins a generar un parell d’ocasions molt clares per part de Pedro i Huertas. La Montañesa generaria perill amb un gol anul·lat per mà prèvia, avisant de les seves intencions amb un joc directe molt clar. Just abans del descans, Pedro erraria amb un xut davant del porter que trauria amb el peu donant així una sensació de superioritat blava als primers 45 minuts. A la represa els locals ho seguirien intentant amb nombroses ocasions sense arribar a tenir cap ocasió clara. Els visitants continuarien amb el seu joc directe sense increpar la porteria de Romans més que amb un parell de remats a pilota parada. En canvi, els blau van seguir picant pedra, generant arribades constants fins que, al minut 90, els anoiencs tindrien l’ocasió més clara del partit amb un remat de Huertas des del punt de penal que acabaria rebotant en el travesser. Semblava increïble que el CF Igualada acabés l’enfrontament amb zero gols a favor. El 28 de febrer, l’equip visitarà el CP San Cristóbal, en un camp molt complicat.

‘SENSE REMATADA’ Les anoienques no són capaces de convertir en triomf les diferents ocasions generades. Les blaves iniciaven la segona volta davant un equip a l’alça, que en els darrers duels havia remuntat posicions a la classificació. Sent conscients del perill gironí, l’equip de Cubí va fer uns grans trenta minuts, generant constants ocasions, que es van convertir en el gol blau, al minut 33, després d’un gran xut de Mar, des de fora l’àrea. No obstant, l’alegria va durar ben poc, ja que només fer el servei des del mig del camp, les locals van aconseguir empatar. Calia tornar a posar-se a remar per desequilibrar el resultat. L’equip de Cubí va seguir intentant-ho i va disposar de suficients oportunitats, al llarg dels noranta minuts, per poder fer el segon gol. La falta de contundència i remat va impossibilitar que el conjunt blau s’endugués els tres punts. Un punt en una visita difícil, però que deixa un regust amarg a l’expedició igualadina. La setmana vinent, l’equip rebrà, a Les Comes, al Pallejà, equip de la zona baixa, que busca sortir dels llocs de descens.

‘EL GOL ENS ESQUIVA’ Els blaus cauen a casa, en un partit on van disposar d’infinites ocasions de gol. Els igualadins rebien al conjunt que es trobava just per sobre d’ells en la classificació. Ambdos equips volien revertir la situació en que es trobaven i començar a sumar punts per poder aixecar el vol. Els del Baix Llobregat es caracteritzen per la gran solidesa defensiva i els de Carlos López havien de donar un pas endavant per treure un resultat positiu, davant un rival directe. L’inici del duel va ser molt trepidant, amb tres ocasions molt clares per part dels locals, que no van saber superar el porter visitant. S’arribava al minut 15 amb unes sensacions boníssimes, però sense aquella contundència a l’àrea rival, que fa desequilibrar el marcador. A partir d’aquell moment, l’enfrontament va agafar un caire molt erràtic per part dels dos equips, que es precipitaven constantment i que no acabaven de generar ocasions. S’arribava al descans amb un empat a zero, amb un mal sabor de boca, pel vist sobre el terreny de joc. A la represa, la dinàmica va canviar quan, just iniciar-se la segona meitat, la UE Castelldefels s’avançava en el marcador. Galleda d’aigua freda. El minuts després del gol van ser complicats per l’esquadra local que, quan va començar a reaccionar, va veure com en una acció ràpida, l’equip groc feia el segon. El partit es posava encara més coll amunt. L’equip no va deixar de creure i va disposar d’ocasions molt clares per marcar, però la pilota no volia entrar. Semblava mentida que el conjunt blau no hagués marcat cap gol. Als minuts finals, la insistència del CF Igualada va convertir-se en el gol de Pedro. Però no hi va haver temps per més i es va acabar amb derrota per la mínima. El dimecres, el conjunt blau jugarà davant la Montañesa.

‘DESFETA’ Una mala primera meitat deixa sense opcions a les anoienques. Les blaves, després d’una ratxa de bons resultats i sensacions, visitaven el setge del líder la categoria, el que significava tancar la primera volta del campionat. Un estadi molt complicat on ningú hi havia guanyat fins aquell moment. En un enfrontament d’alta intensitat, les igualadines no van entrar al duel de la millor manera i es van veure superades en tot moment pel conjunt mallorquí. Així va ser, com durant els primers quaranta-cinc minuts, l’Igualada va resistir com va poder, però la gran efectivitat de les locals va fer que s’arribés al descans amb un contundent tres a zero.  A la segona meitat, el panorama va ser molt diferent i l’equip de Cubí va disposar de diverses ocasions per reduir distàncies. No va poder ser i el Balears va tornar a colpejar amb el quart gol. Ja a les acaballes del duel, Marina feia el gol de l’honor. Un resultat ampli, que demostra que les blaves han d’estar al 100% durant els noranta minuts, que els equips capdavanters penalitzen molt les errades. La setmana vinent, l’equip visita terres gironines per jugar davant el Girona FC.

‘CAP AMUNT’ L’equip fa un gran partit davant el líder, però cau als instants finals de l’enfrontament. Sortida molt complicada pels blaus, a un dels màxims aspirants per l’ascens. L’Olímpic de Terrassa seria escenari del duel entre el segon classificat de la lliga, que es trobava en disposició d’assaltar el liderat, i un conjunt igualadí que volia refer-se de la desfeta de la setmana anterior, a casa. El duel començava amb un Terrassa dominador de la pilota, però amb un Igualada atrevit, que era capaç de dominar la possessió, en diversos instants. Així va ser, com les primeres internades blaves van ser mitjançant les bandes, amb Edwin i Cuadras molt profunds. Les sensacions eren positives, però calia estar alerta al talent individual local. Amb el pas dels minuts, els blaus van anar incomodant més als terrassencs i no es van veure ocasions clares de perill. S’arribava al descans amb un empat a zero, que reflectia el vist al camp. A l’inici de la segona meitat, els vermells van començar a tenir el domini del joc. No es veien ocasions clares, però els blaus tenien més dificultats per mantenir l’esfèric en el seu poder. La dinàmica del partit va fer que cada vegada, es pengessin més pilotes a les àrees, però les dues defenses resistien, fins que, al minut 83, el davanter local rematava de cap i feia l’un a zero. Primera gran oportunitat de perill, que significava el gol de la derrota blava. Una autèntica pena, després del gran partit jugat a Terrassa. La setmana vinent, el conjunt blau rebrà a la UE Castelldefels, a Les Comes, rival directe per la salvació.

‘ESTOCADA’ Els blaus mostren orgull amb un home menys, per una expulsió dubtosa, però cauen als darrers minuts de partit. Dos equips de la zona baixa de la classificació s’enfrontaven amb l’objectiu de capgirar la seva situació classificatòria. Ambdos conjunts arribaven al duel, després d’empatar en el seu anterior partit de lliga. L’inici de lliga, les imprecisions i els nervis es van apoderar dels dos clubs. Ambdos equips arribaven a zones de perill amb freqüència, però no van ser precisos. L’enfrontament tenia moltes interrupcions i faltes, que dificultaven el ritme de partit. Constants jugades aïllades i d’alta velocitat, que no acabaven de crear perill a cap de les dues porteries. No va ser fins al minut 40, després d’una bona jugada ràpida dels vlaus, que Gimeno xutava amb l’esquerra, però el porter visitant la blocava. Va ser una llàstima no poder aprofitar l’ocasió. S’arribava al descans amb l’empat a zero. Només iniciar-se la segona part, Genís feia una gran jugada individual i assistia a Martí, que no podia superar el porter del Valls. Calia seguir insistint en atac. No obstant, als seixanta minuts de joc, Luque rebia una segona targeta groga, molt dubtosa, i els igualadins es quedaven amb deu jugadors. S’hauria de remar de valent. L’expulsió va trasbalsar els plans dels homes de López, però a partir del minut 70, l’equip va creure en les seves opcions i va jugar amb ambició. Gimeno va disposar d’un xut franc, des de fora l’àrea que va aturar el porter vallenc. S’arribava al tram final amb la sensació que les dues esquadres tindrien les seves opcions. L’Igualada va tenir arribades per emportar-se els tres punts, però en una jugada aïllada, el Valls feia el zero a un. Un cop molt dur. La setmana vinent, els blaus tindran un doble duel. Davant la Montañesa, a Les Comes i a Terrassa.

‘DOMINADORES’ Victòria amb superioritat clara de les igualadines, que tanquen la setmana aconseguint els sis punts disputats. Les blaves jugaven el seu segon duel de la setmana i arribaven a l’enfrontament davant d’un dels conjunts capdavanters de la categoria amb una bona dinàmica de joc i sensacions. En canvi, l’equip mallorquí, tercer classificat, arribaven a Les Comes amb una ratxa de quatre partits sense conèixer la victòria. Calia aprofitar les tòniques per treure un bon resultat. El partit va començar amb la possessió de la pilota de les blaves. L’equip de Cubí tenia tranquil·litat per madurar el joc i arribar amb perill.  En canvi, el conjunt balear buscava atacs ràpids. Excepte en una ocasió malbaratada per Font, les ocasions més clares van ser per les blaves, que van avançar-se al marcador ben aviat. Al minut 12, després d’una gran jugada trenada de tot l’equip, Pauli assistia a Marina, que definia per tot l’escaire. Les blaves se sentien molt còmodes i arribarien més oportunitats. Així va ser com, al minut 26, Marina seria la més murri, al robar una pilota dins l’àrea rival, superant la portera i fent el segon gol blau. No obstant, l’alegria local va durar ben poc quan, al minut 33, un malentès entre la defensa i la portera va ser aprofitada per la davantera visitant. El gol va refredar el duel i es va arribar al descans amb un petit avantatge al marcador, que no reflectia el joc sobre la gespa. A la represa, el domini blau va anar a més. A partir del joc de possessió, l’equip se sentia superior i les arribades blaves eren constants. Faltava matar el partit amb un gol i estar molt alerta amb els contracops del Son Sardina, que eren l’única opció de perill de les visitants. Amb la bona posada en escena de les locals, en un córner, Helena rematava al fons de la xarxa, un refús de la portera visitant, per fer el tercer gol. Calia seguir igual per no sofrir. Les visitants van disposar d’una gran ocasió, que va acabar al pal, però el partit duel va finalitzar amb el tres a un. La setmana vinent, l’equip tanca la primera volta en una sortida complicada al camp del Balears FC.