'Gran joc amb poca definició' Les blaves salven un punt en un duel on van merèixer guanyar. Les igualadines venien d'empatar un gran partit a la Ciutat Esportiva del Villarreal CF, demostrant el seu gran joc i desplegament. Aquestes bones sensacions es volien convertir en punts davant el conjunt aragonès, CD Valdefierro, i això es va demostrar des del primer minut de partit. Primera acció del partit, pilota a l'espai per Gallego i el seu xut s'estavella amb el pal. Es començava bé. L'equip es veia enèrgic amb una gran pressió alta, però arribaria un córner visitant i les aragoneses s'avançarien. Tocava remar i les blaves ho van fer generant múltiples oportunitats. Marina i Ribas es van quedar davant la portera visitant, que es va fer enorme en ambdues ocasions, evitant el gol. L'equip no es rendia i Soto xutava al travesser en un llançament de córner. Pauli provava des de fora l'àrea i tornava a topar-se amb el travesser. Era increïble com les igualadines anaven perdent el duel al descans. A la represa, el conjunt de Víctor Torrijos va optar per un joc més directe, xocant una vegada i altra contra la gran portera de Saragossa, que va fer una gran actuació. Les blaves no es van rendir en cap moment i el premi del gol va arribar, al minut 94, en una gran acció de Marina, que assistia a Mireia per fer l'empat final. Un gol que donava un punt a les blaves, però que seguia sense reflectir el viscut a Les Comes. El pròxim dissabte, l'Igualada jugarà a Lleida, davant el filial de l'AEM. 

'La falta de gol evita la victòria blava' Els igualadins empaten a un, en un duel on els igualadins van mostrar la seva millor versió. Després de l'aturada per Carnestoltes, l'Igualada volia tornar a sumar els tres punts, després de la victòria davant el Tàrrega. El seu rival, l'Artesa de Lleida, es caracteritzava per la seva solidesa; i això es va veure en els primers compassos de partit. El conjunt blau va acaparar la possessió de la pilota en tot moment, però li costava generar perill a la porteria dels de la Terra Ferma. Així va ser com amb petites aproximacions, els conjunt de Mario Martínez s'anava apropant al gol, i al minut 25, en una gran transició, Bernat assistia a Franc, que obria el marcador. Un primer gol que va esperonar als igualadins, que van disposar de fins a dues oportunitats més, abans del descans, per ampliar el resultat. A la represa, el domini local va anar en augment i Etido va desaprofitar una gran oportunitat per fer el segon. L'equip igualadí va seguir atacant en busca del segon gol, però les grans intervencions del porter visitant van evitar el gol dels blaus. Tot i el domini de l'Igualada, en el minut 87, en un atac aïllat, l'Artesa de Lleida va fer l'empat definitiu, deixant la sensació que l'equip no sumava els tres punts que es mereixia.  El pròxim dissabte, els anoiencs tornaran a jugar a Les Comes, davant el FC Borges, a les 18h. Els jugadors de la base, podran tornar a sortir a la gespa amb els jugadors del primer equip.

'L'AFEGIT JUGA UNA MALA PASSADA' Les blaves es veuen empatades en el darrer minut de partit, després de fer un gran partit. El conjunt de Víctor Torrijos volia refer-se de la derrota en el darrer instant, a Saragossa. Això va fer que la concentració fos màxima des del primer minut de partit. Les blaves es van mostrar molt superiors a les jugadores mallorquines, que en tota la primera meitat no van ser capaces de passar del mig del camp. Tot i aquest bon joc, el conjunt igualadí no va saber materialitzar grans accions de Mireia, Marina i totes les atacants blaves que es van estavellar contra la portera mallorquina. Amb el resultat d'empat a zero s'arribava al descans. L'entrenador blau va moure la banqueta i els canvis van sorgir efecte. Amb un joc més directe, Liam va ser capaç de fer el primer gol. Júlia va fer el segon, però va ser anul·lat per fora de joc. L'equip seguia molt sòlid, però el marcador era molt ajustat i això va fer que en els últims minuts de partit, el conjunt mallorquí optés per atacar com fos. L'Igualada va saber controlar en tot moment els atacs visitants, però en la darrera jugada del duel, una gran centrada a l'àrea va ser rematada per la davantera del Son Sardina, posant l'empat al marcador. Un cop dur i un resultat molt injust pel que s'havia vist al terreny de joc. L'equip s'haurà de refer per enfrontar-se al filial del Villarreal, el pròxim dissabte, a terres valencianes.

'LA PERSISTÈNCIA BLAVA ACONSEGUEIX EL PREMI' Un solitari gol de Gulias dona els tres punts en un duel on es va sofrir més del que es mereixia l'equip. El duel del passat dissabte va ser el mirall de la temporada. Bon joc, moltes oportunitats, però errors en la definició. Els igualadins havien iniciat l'any amb mals resultats, però encaraven quatre partits a casa i volien fer-ho de la millor manera possible. El primer rival a batre era el Tàrrega. Aquestes ganes anoienques es van fer ben evidents des del primer minut, quan Etido va disposar de la primera oportunitat, rebutjada pel porter. En els primers cinc minuts de partit, es van veure fins a tres clares oportunitats de gol per part del conjunt local. La falta de punteria va fer que el marcador no es mogués i des d'aquell moment, el conjunt visitant va buscar frenar el joc igualadí i que les faltes i les interrupcions fossin la tònica d'una primera meitat on el Tàrrega no es va apropar en cap moment a la porteria de Khalid. Els igualadins van disposar de més ocasions, però cap va poder ser materialitzada. A la segona meitat, el conjunt igualadí va mostrar-se més espès durant els primers compassos, però ràpidament ja va tenir oportunitats als peus d'Etido, Franc i Gulias. Però el gran punt d'inflexió de l'enfrontament va venir al minut 75. Lleu contacte de Jairon al davanter visitant i l'àrbitre va xiular penal, per sorpresa de tots els presents al Municipal. Però, Khalid es va fer immens i va aturar-lo. Des d'aquell instant, el duel es va convertir en un monòleg atacant de l'Igualada, que va acabar amb el gol de Gulias, al minut 80. Els blaus van controlar el joc en tot moment, però en el darrer instant, Khalid va evitar el gol de l'empat. Els igualadins sumen tres punts, que donen molta confiança i tornaran a jugar a Les Comes el dissabte 17 de febrer, degut a l'aturada per Carnestoltes.

'LES BLAVES TANQUEN LA PRIMERA VOLTA AMB UN TRIOMF SOFERT' Un gol de Marina dona la victòria davant les aragoneses. El conjunt igualadí arribava a la darrera jornada de lliga en les posicions d'honor de la categoria, però amb una mala ratxa de resultats. Tot i la dinàmica, les jugadores de Víctor Torrijos tenien la mentalitat per tornar al camí dels tres punts. Així va ser com des dels primers minuts de joc, les blaves van agafar l'iniciativa del joc, fent que les aragoneses endarrerissin les seves línies.  Amb aquesta situació, a l'equip li va costar generar grans oportunitats de gol, però Marina va avisar al minut 17, quan la portera visitant va haver d'intervenir per evitar el gol blau. Des d'aquell moment, les blaves van tenir dificultats per generar jugades trenades de perill. No obstant, el ventall d'opcions per generar perill de les igualadines és infinit; i en una falta lateral penjada per Marcet, Júlia assistia de cap a Marina, que feia el gol que obria el marcador. S'arribava al descans amb el mínim avantatge. A la represa, les locals van sortir amb força i Ona Montserrat arribava a línia de fons per posar una gran centrada, però cap davantera va arribar a la rematada, per pocs centímetres. Des d'aquell moment, el control de pilota va servir per mantenir l'avantatge, però sense generar excés perill a l'àrea contrària. Però les visitants no van disposar d'arribades que inquietessin a Eric. Als darrers instants del duel, amb l'equip aragonès bolcat a l'atac, Mireira va disposar de dues grans arribades, que no va poder convertir. Els tres punts es quedaven a Les Comes amb un resultat més curt del que s'havia reflectit al terreny de joc. Tres punts que consoliden a les blaves en la tercera posició. El pròxim diumenge, el conjunt igualadí iniciarà la segona volta, a casa, davant del Vic.

'ATACS I GOLS A LES COMES' L'Igualada empata a tres, en un partit esbojarrat on els davanters es van imposar a les defenses. Després de l'aturada nadalenca, els blaus visualitzaven el gran 'Tourmalet' de la lliga. Havien d'enfrontar-se als tres primers classificats de la lliga, de forma consecutiva. Però si alguna cosa caracteritza als igualadins és el coratge i l'entrega. Així que tocava centrar-se en el Martinenc, un dels històrics de la Primera Catalana, que arribava a Igualada com a equip menys golejat de la competició. Tot i els factors previs al duel, el conjunt de Mario Martínez va sortir al terreny de joc de manera molt agosarada i, al minut 2, Etido va rematar una gran centrada lateral, fent que el porter visitant es lluïs per partida doble. Havia sigut un bon inici, però el matx es va calmar i el control es va apoderar dels dos equips.  Tan sols les jugades a pilota aturada generaven perill a ambdues àrees i així va ser com, al minut 20, els locals van cometre penal i els barcelonins el van aprofitar per avançar-se en el marcador. Un cop dur, però que no va fer trontollar els esquemes anoiencs. El conjunt blau va seguir dominant la pilota i en uns darrers 10 minuts de la primera meitat increïbles de bon joc, van aconseguir capgirar el marcador, gràcies als gols de Marcos i Sebas. Un premi més que merescut.  A la represa, el Martinenc va ofegar la sortida de pilota blava i va començar a aproximar-se a l'àrea de Yarik. Així va ser, com en una gran rematada de cap, empatarien i, al minut 65, els visitants es tornarien a posar per davant en el marcador, finalitzant un gran contracop. Va ser un gerro d'aigua freda per tots els espectadors de Les Comes. Tot i la situació, els igualadins van seguir remant, arribant a les aproximacions de l'àrea visitant. I la gran insistència blava es va convertir en premi, al minut 93, amb un fabulós xut de Gulias, que significava l'empat a tres final. Els blaus, encara haguéssin pogut fer el quart dos minuts més tard, però la falta de precisió ho va impedir. L'Igualada suma un punt molt merescut i dissabte tancarà la primera volta, davant l'At. San Juan de Montcada.