‘ESTOCADA’

Els blaus mostren orgull amb un home menys, per una expulsió dubtosa, però cauen als darrers minuts de partit.

Dos equips de la zona baixa de la classificació s’enfrontaven amb l’objectiu de capgirar la seva situació classificatòria. Ambdos conjunts arribaven al duel, després d’empatar en el seu anterior partit de lliga.

L’inici de lliga, les imprecisions i els nervis es van apoderar dels dos clubs. Ambdos equips arribaven a zones de perill amb freqüència, però no van ser precisos.

L’enfrontament tenia moltes interrupcions i faltes, que dificultaven el ritme de partit. Constants jugades aïllades i d’alta velocitat, que no acabaven de crear perill a cap de les dues porteries.

No va ser fins al minut 40, després d’una bona jugada ràpida dels vlaus, que Gimeno xutava amb l’esquerra, però el porter visitant la blocava. Va ser una llàstima no poder aprofitar l’ocasió. S’arribava al descans amb l’empat a zero.

Només iniciar-se la segona part, Genís feia una gran jugada individual i assistia a Martí, que no podia superar el porter del Valls. Calia seguir insistint en atac.

No obstant, als seixanta minuts de joc, Luque rebia una segona targeta groga, molt dubtosa, i els igualadins es quedaven amb deu jugadors. S’hauria de remar de valent. L’expulsió va trasbalsar els plans dels homes de López, però a partir del minut 70, l’equip va creure en les seves opcions i va jugar amb ambició. Gimeno va disposar d’un xut franc, des de fora l’àrea que va aturar el porter vallenc.

S’arribava al tram final amb la sensació que les dues esquadres tindrien les seves opcions. L’Igualada va tenir arribades per emportar-se els tres punts, però en una jugada aïllada, el Valls feia el zero a un. Un cop molt dur.

La setmana vinent, els blaus tindran un doble duel. Davant la Montañesa, a Les Comes i a Terrassa.