Ell és en Joan Puigventós Ciurana, delegat del 1er equip. Nascut el 6 de març de 1948  comença la seva relació amb l’handbol com a jugador de l’handbol Claret, fins que l’equip va desaparèixer; anys més tard també va jugar al Club Natació Barcelona. Amant de la cuina i dels bons esmorzars amb amics, és un apassionat de l’esport en general. No és estrany veure’l caminar o córrer al costat del riu Llobregat a l’alçada de Pallejà on viu. Arriba a Esplugues com a delegat fa ja uns anys, i s’ha convertit en un referent de la família CHE.

Aquesta serà una entrevista una mica especial, ja que les preguntes són referides a ell, però les respondran, alguns dels companys del club que s’han creuat en el seu camí, Què ens diran?. Gràcies per tant Sr. Joan.

1. Com vas arribar al Club? 

“El Sr. Joan era el conserje de mi instituto y había sido balonmanero de toda la vida, pero yo no lo sabía. Un día apareció en La Plana en uno de nuestros partidos y empezó a gritar, -Xavi, Xavi..- me giré y era él. Me parece recordar que había estado relacionado con algo del Manyanet, pero vio en una publicación de un periódico que estaba de entrenador en Esplugues y se vino a vernos. Hablamos un poco y me dijo que, si alguna vez necesitaba algo, contase con él para lo que fuera. Así fue como se convirtió, como decimos los veteranos en un esplunger más, para toda la vida. En definitiva, es una pieza de lo mejor que he podido aportar a Esplugues” (Javi Álvarez. Entrenador que va pujar a Primera Nacional - 2005)

2. Quants anys portes essent delegat del primer equip? has fet altres funcions? 

“Va arribar al 2004, la temporada que l’equip va pujar a primera Nacional, potser va ser el nostre talismà. Quina sort de tenir-ho amb nosaltres” (Juan Gonzalez. Junta Directiva del CHELM) 

3. Explica'ns alguna anècdota dels teus anys com a delegat? 

“Anècdotes que és puguin explicar? Poques... jajaja. Se’ns dubte un dels millors moments eren els desplaçaments on el Sr. Joan, alies Cobretti, era el papi del grup, ho tenia tot controlat, però alhora era el més transgressor, perquè s’apuntava a totes les fetes i quan s’havia de fer bromes, era el primer. Va ser una peça clau per la cohesió de grup en aquell equip. 

Recordo amb estima els desplaçaments a Eivissa, on hi vivia una tieta meva i veient que era l’única aficionada de l’equip a la grada, durant l’escalfament el Sr. Joan pujava i li feia de Cicerone. Li explicava tot de coses de l’equip i de l’handbol. La tieta sempre em preguntava per aquell home tant amable que teníem a l’equip, com a mostra del caràcter tant afable de Sr. Joan, sempre atent a tot i fent millor la família del CHE” (Miquel Gonzalez. Capità del equip que va pujar a 1a Nacional)

4. Per què creus que ets tan estimat pels jugadors?

“Es una persona que sempre té un somriure al veure't. Atent, educat i amb un punt de bogeria que sempre s'agraeix una persona excepcional en tots els sentits.” (Albert Elias. Ex-jugador, entrenador i coordinador del CHELM)

5. Per què creus que un delegat com tu és important pel club? 

“Un delegat com  ell és important pel CHE simplement perquè ens fa ser millor Club.

Té tot el que ha de tenir un delegat; coneixement de l´esport, saber estar, educació, ordre, criteri i fidelitat al cos tècnic.

Sempre està de bon humor menys quan perd l´equip i això també denota la seva implicació amb el grup. És un referent no només pel primer equip sinó per tots els delegats del CHE” (Albert Bayo, President del CHELM)

6. Defineix-te en una paraula?

“Bona persona, alegre, generós, imprescindible, únic, omnipresent, apassionat, geni i figura, vital, sempre al meu equip, símbol, autèntic, sacrificat, atent, play boy, inconbustible, humil, MVP, Senyor Joan” (Jugadors del Sènior A 2020-2021)

7. Quina creus que és la funció del delegat, de qualsevol categoria?

Breument, que tot funcioni, és el primer que arriba i l'últim que se’n va. Facilitar la feina de la taula, pendent de marcador i canvis, conèixer els àrbitres, saber com són, en les convocatòries fora de casa indicar on és troba el poliesportiu a on es jugarà, quan el partit s’escalfa intentar baixar la tensió, tindre fitxes, targetes de temps, farmaciola, aigües...tindre-ho tot controlat. Saber la normativa general i els reglaments de cada categoria. Atendre al delegat de l'equip visitant. Saber l'equipació de l'equip contrari. Omplir un comunicat d'accident esportiu i parlar amb la mútua les vegades que facin falta per accelerar les visites mèdiques. A les categories de base, dialogar molt amb els jugadors/es, l'esport és educació, formació i respecte, que es diverteixin. En definitiva fer fàcil la feina de tots.

 I a l'acabar el partit que et felicitin arbitres i taula, com em passa sovint, és una satisfacció. (Joan Puigventós Ciurana. Delegat i figura clau del Sènior A).