OK

Este sitio web utiliza cookies para garantizar que usted tenga la mejor experiencia usuario. Si continúa navegando, está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y nuestra Política de cookies

<%=Club.Nombre %>

Javi Mompó: jugador talismà pel Deportivo Ontinyent


Va ser aterrar a El Clariano, i el Deportivo Ontinyent no conèixer altra cosa que puntuar. Sí, parlem del central Javi Mompó, qui després de penjar les botes al seu L’Olleria de tota la vida, s’ha tornat a vestir de curt per ajudar el nostre Amateur. Esta és la conversa que hem tingut només començar el 2020:

Javi, aplegues a l’equip, i este encadena un empat i 5 triomfs...

Bueno, això són circumstàncies que es poden donar al futbol. La veritat és que l’equip està jugant bé i els resultats estem aconseguint-los, però res més.

Per a un central, sols rebre un gol als darrers quatre partits, que significa?

Home, és una cosa que no penses quan estàs al terreny de joc. Uno ix a donar-ho tot per l’equip, i per suposat a intentar que no el marquen per a fer més fàcil el poder guanyar cada partit. Com he dit abans és una circumstància més que s’ha donat en estos últims encontres.

És difícil penjar les botes i en pocs mesos tornar a jugar a futbol?

La veritat és que si que costa, perquè jo ja m’havia agarrat a jugar a pàdel i costa. Jo pensava “ara després de sis mesos sense tocar baló estaré fet una braga”, però vaig començar a entrenar i m’he trobat be.

Què et va arrastrar a tornar als terrenys de joc?

M’ho va dir Corella, i sempre tens el cuquet després de pensar que ja no tornaria a tocar un baló. Jo havia acabat jugant en Preferent i davant l’idea de tornar a viure un altre ascens, no vaig dubtar, encara que era una cosa que estava molt lluny ja que estàvem a nou punts, però mira ara... ja ho veus d’altra manera. A més també coneixia a Marc i a Cambreta de la seua etapa a L’Olleria.

I des que debutes, sempre titular i jugant tots els minuts possibles...

Estic content amb això, però sobretot pel fet que confien amb tu.

L’equip conta amb 11 jugadors sub-23... però tu eres el més veterà amb 36 anys... (risses)

Doncs la veritat és que no ha sabia. Era conscient que sóc un any més que Corella, però no que era el més major de l’equip.

Bueno, com ensenyes als més joves?

Jo soc un jugador que sempre parle dins del camp, en part perquè des de darrere es veu d’una altra manera, i sempre que algú erra, intentes donar-li ànims i confiança; però açò és una cosa que sempre feia quan era més jovenet. Va en la personalitat de cada jugador.

Lluitar pel liderat lloc o per mantenir el 2n lloc a la classificació?

Home, ara hem d’esser realistes i tractar guanyar cinc o sis partits per mantenir el segon lloc i distanciar-se de la resta. Pensa que el 1r està a 10 punts i a més no en perdent ni un. És difícil de no ser que comencen a fallar i es posen nerviosos.

Que t’estimes més l’ascens directe o amb una eliminatòria, com ja saborejares amb L’Olleria fa un parell d’anys?

Reconec que és bonic jugar una eliminatòria i ascendir, però pensa que són dos partits a vida o mort, i que venen després d’allargar dues setmanes més la lliga. Són partits amb molta tensió.

Per acabar: serà decisiu El Clariano?

Este és un camp gran que se’ns dona bé pel joc que fem. Jo crec que deuríem guanyar a casa tots els partits que ens resten, i això que tenim rivals molt forts com Gandia, Oliva, Xeraco o Villena, però si juguem com sabem, podem guanyar-los a tots. A més, he jugat molts anys en 1a Regional i veig que tenim equip per a muntar.


Comparte en:
  • google+