Gran capacitat de reacció la que van tindre ahir els jugadors de Nacho Cantó al partidàs que es va viure a La Puríssima en la tornada a la competició lliguera després de més de tres mesos, i on el Villena fa jugar un seriós partit que va obligar als jugadors del Deportivo Ontinyent a exprimir-se fins el xiulit final per poder sumar un punt que els manté invictes i amb la lluita pel més alt. Un duel en que va debutar Àlex Mata i on el record al malaurat Carlos Gramaje Aliño va estar present en un minut de silencia previ.

Un enfrontament que no va defraudar i que els alacantins plantejaren a consciència, de fet als 8’ sols la intervenció de Xavi Payà evitava el primer gol; gol que aplegà mitjançant el magistral llançament de falta de Antonio als 17’, per l’alegria de l’afició local que bordejava el recinte ontinyentí.

Però en un obrir i tancar d’ulls el Villena li donava la volta al marcador en dues jugades a baló aturat, primer en un lliure directe als 26’  i posteriorment als 31’ en un rebuig a la treta d’un córner. Açò va deixar groguis els ontinyentins que un poc més i acaben en els vestidors amb un resultat més abultat.

Afortunadament l’arenga de Nacho Cantó en el descans va fer vorer un equip totalment diferent al segon acte, amb més ambició i intensitat en les seues accions i que lluitaren fins l’extenuació, però l’empat no aplegava, tot i els diferents revulsius que introduí el tècnic. Ni Chorques ni Víctor Serra tingueren encert de cara a gol, fins que en un dels innumerables córners, Javi Francés engaltava un rebuig i feia justícia amb l’empat a 2, ja als 83’.

Encara restava temps per a tot, i així va ser ja que els alacantins tornaven a colpejar segons després de l’il·lusionant gol dels blancs, que hagués pogut enfonsar uns jugadors que qual ‘ave-fenix’ tragueren forces per continuar amb la lluita per poder sumar. Un penal materialitzat per Cambreta (qui ha marcat en els 9 partits disputats) ja en temps afegit ficava el 3-3 al marcador, disposant encara de l’opció d’una remuntada que hagués estat històrica, però que no fou així i que repartia els punts entre dos conjunts amb molta qualitat i que oferiren un gran partit de futbol, al que Nacho Cantó contestava en acabar en estes paraules.