OK

Aquest lloc web fa servir cookies per garantir que tingueu la millor experiència usuari. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i la nostra Política de cookies

Cabecera C.F. Corbera

Història del Club


Després de moltes dificultats i gràcies a l'esforç i treball de recopilació dut a terme pel soci nombre 1 del nostre Club, el Sr. Josep Cardona "el Guixaire", hem arribat a aconseguir una petita història del futbol en el nostre poble.


La Junta Directiva vol agrair públicament al Sr. Cardona el treball efectuat, ja que sense la seva dedicació hagués estat impossible tenir les dades suficients per a conèixer una mica més d'aquest esport i del seu desenvolupament a Corbera de Llobregat.


Advertim que en l'intent de donar certa coherència al relat, és possible que hàgim de repetir alguns fets, ja que fins a ara, i mancant més informació, hem anat donant detalls inconnexos de la història que avui podem oferir amb més garanties.


Escriure la història del futbol a Corbera és treball difícil i complex, ja que des dels seus inicis no hi ha constància escrita degut al fet que llavors no es feien actes de les reunions, ni existien ressenyes dels partits disputats, ni tampoc relació dels jugadors, ja que aquests mateixos exercien de directius, cuidaven la roba d'esport, arreglaven el camp i així tots els treballs que comporten dirigir un club de futbol.


Però la història també és el record i el recull personal de gent gran que ha viscut en primera persona aquests inicis com jugadors, cosa que fa més interessant les investigacions i que intentarem anar resumint periòdicament.


La pràctica del futbol va començar a Corbera entre els anys 1.918 i 1.920. Per aquells anys les conegudes Casis d'en Roig, el que més tard seria el nucli urbà de Corbera Baixa, havia crescut en nombre d'habitants, s'havia construït una església i una Societat Recreativa. El cens parroquial d'aquella època donava 527 habitants a Corbera Alta i L'Amunt i 520 habitants a Corbera Baixa i L'Avall.


Això va significar que cada zona va formar el seu equip de futbol. En Corbera Alta es va fundar la Unió Esportiva Corbera (U.E.Corbera), amb un grup de joves que entre uns altres eren: els germans Tena, Magi Valls, Salvador Roca, Jaume Cañellas, Pere i Jaume Roca. Vestien samarreta blava amb una franja groga que travessava en diagonal la samarreta i pantalons blaus. Van aplanar un terreny de 40 x 15 metres dintre de la pedrera de C'an Ximenes, en el lloc on avui s'ajunta la carretera de la zona alta amb el carrer La Pau, és a dir, per sobre de l'Ajuntament. La dificultat afegida era que en un costat estava el tall de la pedrera pel que era imprescindible el control de la pilota per a no tenir que anar a buscar-la al que avui és el Passeig dels Arbres.


Poc temps després, al voltant de l'any 1.918, altre grup de joves de la zona baixa, van fundar el C.F.Corbera. La seva equipación va ser una camieseta arlequinada, a quadres grocs i verds i pantalons de color blau. Els fundadors d'aquest equip van ser, entre uns altres, Joseph Aregall, Robert Ponsá, Amadeu Gol, Miquel Brucart, el Noi del Vidrier, Antón Canals i Vidal, Miquel Cañellas i Canals, Marti Canals i Joseph Ollé.


Com llavors no contaven amb camp per a jugar, durant els primers anys van fer ús i van compartir terreny de joc amb els jugadors de la Unión Esportiva Corbera. Cap a l'any 1.929, aquells joves de Corbera Baixa, van trobar un terreny més o menys digne, dintre del recinte de la Guixera de C'an Serra, prop de l'actual, però tampoc tenia les mesures reglamentàries. AL seu favor estava que com el lloc estava relativament enfonsat, les pilotes ja no es perdien, muntanya avall cap al torrent.


Amb la construcció d'un camp propi, una nova remesa de joventut es va apuntar al C.F.Corbera. Aquests eren en Llorenç i Jaume Aregall, Josep Claramunt, Francesc Cañellas, Joan Claramunt, Francesc Cañellas i Canals, Francesc Canals, Miquel Cañellas i Cardona, Pere Urgellés, Lluis Escala, Joan i Magí Roca i Joseph i Pere Guim.


Per a seguir endavant amb la història del futbol en el nostre poble, també s'han de seguir els passos de la U.E. Corbera de la zona alta. Nous elements joves van fitxar pel club, com en Rafel Fisa, Adrià Valls, Joseph Roca, Lluis Bel, Salvador Roig, Joseph Cañellas, Joan Rovira, Telm Valls, Salvador Rigor i Josep Aregall. Aquest equip va canviar el seu equipamen, també amb un arlequinat de colors groc i blau, amb pantaló blau.


  


Unió Esportiva Corbera.


 


Tots van entendre que era necessari, encara que fos petita, formar una Junta Directiva. De la Unión Esportiva ha estat impossible recordar als seus membres, però del C.F.Corbera podem recordar que el primer president va ser en Jaume Castells, ajudat per en Miquel Arcias i Lluis Escoda. Aquesta junta va decidir canviar els colors de la equipación i a partir de llavors es van uniformar amb una samarreta de color blau cel, amb els punys i coll rodó de color blanc amb pantalons blaus.


En els pròxims capítols seguirem endinsant-nos en els records que van deixar per a la història els pioners del nostre estimat C.F.Corbera.


Abans de l'esclat de la guerra civil espanyola, el futbol local estava representat per dos equips diferenciats per les dues zones geogràfiques del poble. No cal dir que la rivalitat entre ambdós clubs era evident i que els partits podien acabar en picabaralles certament importants.


Malgrat tot això, tant la Unión Esportiva Corbera, de la zona alta, com el C.F.Corbera, van compartir el terreny de joc conegut pel de Can Serra, situat on avui s'aixeca la guarderia municipal en el carrer Casanovas. Com que cap club estava federat, disputaven partits entre titulars de La Palma de Cervelló, Vallirana, Cervelló i algun equip de Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. El motiu principal d'utilitzar el mateix camp de futbol , no era altre que aquest era més apropiat i adequat per a la pràctica d'aquest esport.


Entre els anys 1.932 i 1.935, molts dels joves esportistes van ser cridats per al compliment obligatori del servei militar, motiu que va servir perquè s'incorporessin nous jóvens en ambdós clubs.


Per la Unión Esportiva recordem a Lluis Bosch, Josep M. Ambrós, Joan Fisa, Jospe Cañellas, els germans Muxart: Titllo, Jaume i Andreu, així com a Pere Fisas, Jaume Boltá, Andalet i Pere Rigol, Gabriel Benet, Pau Roig, Josep Castellví i Pere Roca. Aquests van decidir canviar la equipación per samarreta groga i pantalons blaus.


El C.F. Corbera, per la seva banda, va incorporar a Jaume i Josep Urgellés, Jaume Ros i Jaume Ollé.


Els dos equips van desaparèixer temporalment, quan en l'any 1.936 es va fer realitat aquella guerra entre germans que va durar tres llargs anys. A principis de 1.940, un grup de joves va tenir la il·lusió, la voluntat i el coratge de tornar a jugar a futbol, a pesar del "handicap" que la majoria d'aquesta joventut havia de tornar a complir el servei militar, per que l'anterior no havia estat reconegut pel nou règim polític existent. Però un vegada més es va demostrar que l'esport ha de ser el camí més adequat per a una joventut sana i pocs mesos després, la pràctica del futbol havia tornat amb força al nostre poble.


Mai més tornaria a aturar-se.


Una vegada acabada la guerra, la joventut del nostre poble, obligada per les circumstàncies anava en la cerca de distraccions i esbarjo a nivell local. Calia oblidar les penúries d'una postguerra que es presentava llarga i difícil i la pràctica de l'esport sempre ha donat bon resultat. I com que encara que fora a les beceroles, el futbol ja tenia una certa estructura, no es va fer estrany que la joventut tornés a interessar-se pel mateix.


Degut també a la geografia del nostre poble i als pocs o nuls elements de transport individual i col·lectiu, van continuar existint dos clubs en el poble. L'U.E.Corbera en la zona alta i el C.F.Corbera en la zona baixa, si bé per les característiques del terreny de joc, els partits es disputaven en el conegut com el de Can Serra, és a dir, on avui s'ubica l'escola bressol municipal.


L' Unión Esportiva va aconseguir reaguprar a Lluis Bosch, Pere Fisas, germans Muxart, Francesc Ambrós, Pere Rigol, Gabriel Benet, Josep Castellví, Francesc Rigol, Magi Castellvi, així com alguns joves dels quals en aquells temps es coneixien com la "colonia veraniega ", és a dir, aquelles famílies que venien a passar l'estiu a la nostra població. Calç dir que van conservar els colors groc en la samarreta i els pantalons blaus.


Per la seva banda el C.F.Cobera va reunir a Lluis SEijó, Miquel Roig, Jaume Ros, Manel Lamiel, Salvador Cuscó, Felip Escala, Josep Planes, Jaume Ollé, Antoni Sogues, Jaume Urgellés i algun més dels veterans.


Uns quatre o cinc anys més tard, allà pel 1.945, l'obligació del cumpliment obligatori del servei militar per part dels joves, va obligar, principalment al C.F.Corbera, a efectuar una renovació important, incorporant al primer equip aquella joventut i adolescents que militaven en equips inferiors del mateix club. Va ser l'hora del debut de Josep Ponsà Enrich, Angel Simón, Vicens Roig, Joseph Guim, Pere Bargalló, Josep Anducas, Francesc Roig, Josep Gibert, Alfons Roig, Agustí Anducas, Albert Enrich, Salvador Santeugini, Anreu Muxart i Josep Cañellas. També es van afegir uns pocs joves d'aquells estiuejants.


Els dos clubs seguien sense federar-se, principalment per la falta de recursos econòmics i per tant els partits més habituals van serentre ells mateixos, si bé el tema duia molta rivalitat. Va ser llavors quan es va tenir la idea d'organitzar més d'un partit contra equips de soldats d'artilleria de la caserna de Sant Andreu de Palomar i que estaven destinats com destacament en la custodía de l'antic polvorí de l'exèrcit situat on avui està la discoteca La Cova. És necessari dir que era millor aquest tipus de confrontació ja que la rivalitat s'entenia millor per part dels jugadors i del públic. També es van fer negociacions parell jugar contra el Palmell de Cervelló i altres pobles propers.


Però encara es va haver de superar altre contratemps molt important, ja que els propietaris dels terrenys de Can Serra, amb qui no tenien cap tipus de contracte per a l'ús del terreny per part del C.F.Corbera, van decidir obrir una rasa de costat a costat del camp i així obligar als esportistes que es busquessin la vida en altre lloc i a més un camp en condicions. Aquí arriba llavors la tossoneria d'aquell jovent que estaven disposats a seguir practicant el futbol, ja que un grup de jugadors encapçalats pel qual avui encara és el soci nº 1 del club, en Josep Cardona "el guixaire", en una nit van aconseguir tornar a cobrir tota la rasa oberta amb la col·locació de terres suficients per a anivellar el terreny de joc.


Gràcies a aquesta iniciativa i al treball dels mateixos components del planter del C.F.Cobera, es va allargar durant cert temps la pràctica del futbol en en camp conegut pel de Can Serra. 


Comparteix a:
  • google+