Amb el sabor encara amarg de quedar-se a les portes de jugar les semifinals del Campionat Nacional de Seleccions Autonòmiques Femenines de Futbol-8, l’ontinyentina Laura Blasco ens ha contat com foren eixos quatre intensos dies.

Cal recordar que la jugadora de la FEBO fou de les que més comptà pel seleccionador valencià José Andrés Menchero, en un campionat que començaren empatant a un gol amb Madrid, per a posteriorment el mateix divendres 16 guanyar per 2-0 tant a la Rioja com a Catalunya.

Ja en la jornada de dissabte, Canàries les privà de ser primeres de grup, en superar les valencianes per 2-1; i ja de vesprada fou Castella Lleó l’equip que les eliminà en els quarts de final.

Estes són les declaracions de Laura Blasco Martínez ja de tornada als entrenaments amb l’Aleví/Benjamí de la FEBO:

Com fou el moment en que et comunicaren que entraves a la llista definitiva?

Fou el coordinador del futbol femení, Quique Insa qui m’ho va dir, i em vaig quedar al·lucinà ja que no m’ho esperava.

Com fou la nit prèvia a l’estrena en Murcia?

La veritat és que no vaig poder dormir molt, ja que estava molt nerviosa. I a l’igual la resta de companyes, ja que tret d’un parell, totes érem debutants.

Comença el Campionat d’Espanya, i als 2’ li marqueu a l’actual campiona...

Fou molt il·lusionant, ja que Madrid demostrà que són molt bones. Només començar i avançar-se fou... la llàstima que tot seguit ens empataren.

Afortunadament guanyareu a la Rioja i a Catalunya...

Pensa que Madrid i Catalunya eren de les més fortes, però nosaltres demostràrem que podíem plantar cara a qualsevol.

Sabíeu que estàveu ja classificades?

Sí. Menchi ens ho va dir abans de jugar contra Canàries

I dels grans partits del divendres, passàrem a un dissabte per oblidar...

Tens raó. Nosaltres intentàrem jugar amb el cap ben alt, però ni contra Canàries ni amb Castella Lleó poguérem traure els partits, això sí, jugàrem sempre amb el cap ben alt, sense complexos.

Al partit de quarts de final davant Castella Lleó, ens donares un esglai...

Ja, però sols fou un colp al genoll, però que em va fer molt de mal. Afortunadament no va anar a més i vaig poder continuar jugant.

Que et va suposar la visita del teu entrenador, Julio Villa?

Fou molt il·lusionant, ja que no me l’esperava que vinguera tant lluny a vórem jugar amb la Selecció Valenciana. Fou una espècie d’injecció moral per a mi.

Com va sentar en l’expedició l’eliminació en ¼ de final?

Doncs totes creiem que anàvem a passar a les semifinals, però quan ens marcaren el segon gol... se’n vinguérem abaix.

Fou fonamental el suport dels vostres familiars?

Sí. Tots els pares ens donaren molts d’ànims en tot moment, ja que estaven allí seguint-nos.

Com vos motivà Menchero en els moments previs al partit davant Castella Lleó?

Doncs ell ja ens va indicar que eixe equip era molt fort a la vegada que intens; pensa que ho demostrà perdent la final davant Madrid.

I una vegada eliminades, quines foren les seues paraules?

Que no baixàrem mai el cap, i que continuàrem gaudint jugant al futbol.

La veritat és que no estigueres encertada de cara a gol...

Tens raó. Vaig tindre dues ocasions de poder marcar: una davant la Rioja i altra contra Castella Lleó, ja en les acaballes del partit, però li vaig pegar mal al baló. En canvi vaig donar alguna que altra assistència de gol.

Amb quina jugadora et quedes de totes les que has vist jugar?

Dues jugadores han destacat per damunt de la resta per a mi: la meua companya Ainhoa i la madrilenya Vicky.

I quina fou la millor Selecció que vegeres a San Pedro del Pinatar?

Sense cap dubte Madrid. Estic convençuda que si haguérem passat a les semis, ens hauríem trobat en la final a les madrilenyes.

I ja per acabar, quina nota li fiques a la Selecció Valenciana?

Un 10. Érem una molt bona Selecció, passa que al rebre certs gols baixàrem els ànims, però pensa que totes les jugadores érem molt bones.