OK

Este sitio web utiliza cookies para garantizar que usted tenga la mejor experiencia usuario. Si continúa navegando, está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y nuestra Política de cookies

Cabecera ONTINYENT

Sergio Gandia: "Soc molt exigent amb mi mateix, i a la vegada amb els xiquets"


Important partit el que afronta este dissabte a partir de les 10:45 el Cadet A de la FEBO, ja que rep un Promeses Sueca que no ha perdut en les darreres 12 jornades, i que ficarà a prova els de Sergio Gandia després de la derrota a Alcoi i el descans d’este darrer cap de setmana. Aprofitant este enfrontament hem parlat amb l’entrenador ontinyentí:

Sergio, quina és la teua trajectòria a la FEBO?

Doncs esta és la meua tercera temporada, després d’entrenar el Benjamí A, l’any passat l’Infantil C amb qui férem un molt bon any i on fórem campions, i enguany el Cadet A.

Després d’un inici titubejant amb dues derrotes (Alcoi i Sueca), havíeu enllaçat onze victòries consecutives abans de tornar a caure amb l’Alcoià...

La veritat és que quan ixqué el calendari ens trobàrem amb rivals molt difícils: un Benidorm que té el primer equip en Autonòmic (i que no sols ha guanyat l’Alzira, sinó que ha plantat cara tant Alcoyano com Sueca). Tot seguit vingueren Alcoyano i Promeses Sueca, dos equips que acaben de baixar i que han fet equip per tornar a pujar; i per fer-ho més complicat, la quarta jornada ens deparava un descans. Després ja vam jugar davant equips difícils, el que afegit a que els xavals es van espavilar, començàrem a traure els partits.

Quin rival t’ha semblat més fort una vegada ja t’has enfrontat amb tots?

Sense cap dubte Alcoyano i Alzira. A més els d’Alzira són quasi tots de 1r any, i tàcticament molt bons, ja que saben crear-te superioritats en tots els llocs del camp. També tenen un grup molt compensat per a ser de primer any. Ells en canvi tenen un calendari molt difícil al tram final de lliga, amb els equips que estem dalt, acabant jugant contra nosaltres. Espere que ja no tinguen res a fer i no ens ho fiquen difícil.

Veniu com bé has dit tu, d’un descans i de perdre en Alcoi 2-1...

Així és. Allí ells foren molt superiors a nosaltres en la primera meitat, però després del descans les coses s’equilibraren, malgrat que ells es ficaren 2-0. A rel de l’expulsió nosaltres tinguérem més ocasions de fer gol, però com els vaig dir als xavals, ens fa faltar definir.

Com vos haveu refet del dur colp al partit davant l’Alzira fa unes setmanes?

Doncs ha estat una situació molt dramàtica. Els primers dies els xavals estigueren molt apagats, i per això vaig tindre una xarrada amb ells on els vaig transmetre un parell de coses: que valoraren tots els moments tant ací com al carrer, totes les amistats i el que aprenen dia a dia; i que s’oblidaren de les coses que no importen, com per exemple qui juga més o menys, o en quina demarcació jugues... ja que hi havia una persona que ens havia deixat i que ja no anava a tindre eixos moments que tots els joves volen. Ara ja hem passat eixe mal trago i tot ha tornat a la normalitat.

Sergio, tens a dos dels màxims golejadors de la lliga: Lluís i Júnior amb 15 i 13 gols respectivament. Què destaques d’ells?

Lluís és un jugador de molta qualitat individual i moltes ganes de treballar per l’equip, mentre que Júnior és un jugador de banda esquerra molt ràpid, i que en l’1x1 és molt bo. Açò es tradueix en que per banda esquerra creem moltes superioritats i que amb l’eficàcia de Lluís, que de cada tres en marca una, tingam una mitja de més de 3 gols per partit.

I a més comptes amb José Cambra que cada dos per tres és convocat per a la selecció comarcal...

Sí. José fou una de les darreres incorporacions, i la veritat és que s’ha adaptat prou bé. Ell és un jugador molt competitiu, obedient i molt ben format al mon del futbol, i per això té els seus premis, ja que està jugant en una categoria on quasi tots tenen un any més que ell i no diries que és més jove que ells, ja que rendeix a l’igual o fins i tot més que la resta. És un jugador de mig del camp que et dóna més fluïdesa a la vegada que seguretat, i damunt encara amb molta facilitat, ja que té una visió de joc d’un parell d’anys més que els seus rivals. Aprofite per felicitar-lo per tot el treball que fa, i que l’ha portat a totes les convocatòries fetes fins ara.

Que haveu de fer per ser campions i aconseguir l’ascens?

Ser regular en el que ens resta, a la vegada que treballar dia a dia, anar partit a partit i el que jo els dic als xiquets: vindre als entrenaments i donar el seu 100% per tal de ficar-liu difícil a l’entrenador per fer cada convocatòria i el dia del partit rendir al màxim i després ja tindre la sort de cara a gol, ja que pots aplegar deu vegades un dia i no fer-ne cap. Ara a esperar que l’Alcoyano punxe i que tant Alzira com Promeses Sueca no ens furten cap punt a nosaltres. Si pujaren un parell d’equips, es voria d’altra manera malgrat que tant sols estem a 4 punts i amb un partit menys.

Sou l’únic equip dels quatre grups de Preferent que no haveu empatat cap encontre...

Doncs no m’havia fixat en eixa dada. Però això és per que en cada partit hem anat a per totes, de manera que quan estàvem perdent, cosa que ens ha succeït moltes vegades, anàvem a per l’empat, i una vegada aconseguit a pel triomf. També s’ha donat que el rival ens ho ha ficat complicat a la vegada que hem errat en excés i no hem pogut ni tant sols traure un punt.

És Sergio Gandia conformista o ambiciós?

Ambiciós (contesta ràpidament). Soc molt exigent amb mi mateix i a la vegada amb els xiquets. Això t’ajuda a fer les coses bé i a que t’ixquen també, ja que si jugues de 10, intentes fer-ho d’11, o si tens qualsevol errada, treballes per corregir-la. Exigència màxima.

 

 


Comparte en: